Refranys andorrans

REFRANYS ANDORRANS.

També hi ha una cosa molt interessant a Andorra que son els refranys populars, a part de l'historia que a voltes resulta un tant aburrida. Aquests son extrets del llibre Andorra el meu País:

Els refranys són l'espressió de la saviesa popular. Aixó fa que els seus temes siguin molt variats i que s'estenguin a tot allò que l'home fa, sent o pensa.

A Andorra, el tema que domina és el del "temps", tant en el sentit meteorològic, com en el cronològic. No ha d'estranyar-nos, ja que la duresa del clima d'alta muntanya, afegida a l'isolament, feia que la preocupació pel temps fos primordial, tant per a la vida de les persones i del bestiar, com pel cicle agrícola en general. La neu era ben present en els aforismes dels nostres avis.

Per una singular paradoxa, aquella neu que tant preocupava els nostres avantpassats, és una de les més grans i més prometedores riqueses per al futur d'Andorra.

Vegen alguns refranys que gaudeixen de més popularitat al nostre país: en l'enumeració seguirem un cert ordre cronològic.

És ben coneguda la situació de Les Escaldes, privada de sol una temporada de l'hivern; aixi, una data era ben marcada a la memòria dels seus habitants:

"Per Sant Antoni de gener,el sol a peu de carrer"

I la mateixa data, en un vell país de traginers:

"Sant Antoni de gener,fan festa el cavall i el traginer"
"Per San Antoni de gener,mitja palla i mig graner."

En acabar el gener, el allargar-se el dia, surt un bri d'esperança:

"Per Santa Agnés,una hora més"
 (Santa Agnés,dia 21).

Però si la Candelera, el 2 de Febrer, frena un xic l'optimisme:

"Si la Candelera plora,el fred es fora; si la Candelera riu,el fred es viu; 
tant si plora com si riu, es fred es viu."

"Per la Mare de Déu Candelada, o grossa nevada, o grossa ventada, o grossa gelada.

Vuit ença, vuit enllá, de la Candelera t'has de guardar."

Donem un cop d'ull als adagis sobre la neu:

"Neu d'Advent, té caixal i dent" 
(que tindrà durada).
"Any de neu, any de Déu".
"Neu rodona, altre en dóna".


"Capellà revestit, espera escolà que vingui" 
(es refereix a quan la neu no cau dels pins; hom diu que tornarà a nevar).
"Neu de febrer, aigua en un paner" 
(ja de poca durada).

El Març es mes traïdor;per això diu el refrany:

"Març marçot, mata al vella, i a la jove, si pot".

Els tres primers dies d'Abril reben el nom de "manllevats" perque encara sol fer mal temps, més propi del Març:

"El març diu a l'abril:abril gentil,deixa-m'en un,deixam'en dos i un 
que jo en tinc faran tresmque faran lo bou i la vaca la pobre pagés".

Passats aquests tres dies, es torna la fama al mes d'abril:

"A l'abril,cada gota en val mil".

El maig es un mes esplendorós:

"Pel maig cada dia un raig".

El dia 8 és Sant Miquel. el "Sant Miquel de Maig", que assenyala l'horari del bon temps a les sessions de Consell.

"Al juny, cada gota es com lo puny."
"De Sant Joan a Nadal, mig any cabal."
"Per Sant Pere, el dia enrera".

Comença la preocupació per l'escurçament del dia, que es fa patent el 15 d'agost:

"Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja es fosc".

El 29 de setembre marca l'acabament del cicle ramader, en finalitzar els contractes entre ramaders i pastors, i el retorn del bestiar de la muntanya, acabat el pasturatge en els cortons.
En la vida oficial s'estableix l'horari d'hivern en les sessions del Consell.
El mes d'octubre comencen les grans fires, però s'ha acabat el treball al camp. Aixi:

"Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna.
(Sant Francesc el 4 d'octubre.)

Al novembre comença la preocupació de la neu:

"A Tots Sants, neu a los alts."

Un refrany ben caracteristic, el trobem al "Forat Negre" (ribera d'Ercs i Arinsal). Ercs celebra la festa per Sant Romà,el 18 de novembre. Arinsal, el dia de Sant Andreu, el 30. Sant Marti és el dia 11, data ben coneguda pels andorrans, per celebrar-se aquest dia el "Consell del molí fariner". Diu el refrany:

"Per Sant Marti,la neu al pi; per Sant Romà,la neu al pla;
per Sant Andreu,la neu arreu."

La festa de Nadal és pròdiga en recordances:

"Nadal en dilluns,les festes a munts. Nadal en dimarts,les festes a grapats."
"Per Nadal un pas de pardal."
"Qui té porc al gavadal, passa un bon Nadal."
"Per Nadal cada ovella al seu corral." 
"Qui no celebra Nadal, no es home com cal." 
"La Missa de Nadal, per tot l'any val." 
"Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó."
"Nadal al foc, Pascual al sol."

Entre tanta alegria, una noto dolorosa:

"L'endemà de Nadal,Sant Esteve;a la casa on no hi ha pa ningú no està alegre."
Malgrat això, no és perduda l'esperança: ja s'anuncia que el temps s'arranjarà:
"Per Sant Esteve un pas de llebre."

Finirem amb uns refranys d'expressió ben típica:

"Qui no té diners a la bossa, a de tenir mel a la boca."
"Tothom tira les pedres al seu tarter."
"Tant com baixa el gel, baxa la neu."
"Aquell qui més mira, menys hi veu."
"Qui te diners fa els seus afers."

Resumint: El refranyer andorrà, molt comú en general a la resta de domini lingüistic català,
és ric sobretot en el tema referent al temps,tant en el sentit meteorològic com en el cronològic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario