El Jaumet, l'escola i el bosc.

En Jaumet, l'escola i el bosc 

Capitol I

Fá molt, molt de temps vivien en un poblet del pirineu una mare amb el seu fill d'uns 8 anys, el nen es deia Jaume, però tot-hom li deia Jaumet, era un xicotet llest, viu i espavilat com ell sol, anava a l'escola rural del poble, bé anava a l'escola..................
Cada mati la mare l'hi preparava la carmanyola amb el dinar, ja que ella anava a treballar al poble veí, i l'hi deia Jaumet ves a l'escola tot dret, si mare ja hi vaig contestava, i el Jaumet directe a l'escola, entrava per la porta on hi havia una senyora molt gran que prenia nota dels pocs alumnes que hi assistien i sortia per la porta del darrera que donava directament al bosc.

L'escola era una vella edificació toda de fusta d'una sola planta i pintada amb colors i flors, estava a l'entrada d'un bonic bosc i el pati d'esbarjo era el pre-bosc amb els seus animalets etc.

Doncs bé tornem amb el Jaumet, un cop havia sortit per la porta del darrera que sempre estava oberta, bé les portes de l'escola no es tancaven mai, enfilava un cami cap al mig del bosc fins a la clariana, allá al mig de la clariana el Jaumet hi tenia la seva propia escola, una cabana de caçadors que havien contruit ja feia temps i que el Jaumet s'havia fet seva, allá si feia fret encenia la llar de foc amb fusta que recollia dels voltants i a l'estiu s'estava ben fresquet, tenia sovint visita dels animals del bosc, els ocells,els esquirols, els conills, amb tots ells i parlava i semblava que els entenia i ells l'entenien a éll, doncs bé aquella cabana era la seva escola, allá estudiava, llegia i feia els deures que cada vespre els companys de classe l'hi donaven.

En Jaumet era i volia ser un noi lliure, que preferia la companya dels animals a la dels humans no volia dependre d'horaris ni de mestres, si hi havia silenci, cosa gairebé habitual, sentia la lliço de l'escola desde la cabana i sentia tocar la campana de l'hora de sortida i que era quant es reunia amb els seus companys, sols anava a classe els dies dels examens i treia unes notes exelents que el Sr. Pau, el mestre no es podria creure que amb les perllongades absencies ho pogues aconseguir.

En Jaume, però es va anant fent gran i va arrivar l'hora de canviar d'escola, per lo que tindria de canviar de poble i passar a una escola més gran..............


Capitol II

Aquell estiu en Jaumet ja feia els 14 anys i era l'ultim curs que passava a l'escola del poble, les vacances s'acostaven i amb elles el final de curs i el dir adeu a la vella escola del Sr.Pau.

Acabat el curs i durant els primers dies del mes de juliol els Jaumet amb la seva mare es varen anar a inscriure a la nova escola al poble del costat, allá les coses serien diferentes, tindria més mestres, més companys i haurien més cursos, ara ja no marxaria fins anar a Barcelona a l'universitat.

Es va inscriure i per ell l'estiu va començar, les escapades diaries a la cabana del bosc eren el pá nostre de cada dia, moltes nits inclús s'hi quedava a dormir i aixi podia veure l'inmensitat del cel i comptar les estrelles, acompanyat per els seus amics els animals del bosc i del seu gos el Crim, però l'estiu va passar volant com una papallona i el setembre ja va ser al caure i el curs a començar.

Dies avans ja havien anat amb la mare a comprar els llibres de text d'aquell any, una motxilla nova, llibretes i cartipassos i mil coses més, total una fortuna que s'ha mare l'hi va dir: Jaumet espero que ho aprofitis bé tot aixó que a mi em costen molt de guanyar els diners.

De fet arrivar el gran dia el Jaumet agafar com sempre la carmanyola, però aquest cop no va sortir corrents, ara agafava el bus escolar per anar al poble del costat, al arrivar al institut no es podia creure que hi hagues tants alunmes, venien de tots els petits pobles dels voltants.

En Jaumet anava tant despitat que va xocar quasi frontalment amb una noieta moreneta clara amb trenes i ulls brillants que anava en direcció contraria també un xic despistada, de poc que no cauen tots dos de cul al terra, el Jaumet vermell com un pebrot es va disculpar, la Nuria, la noia també ho va fer, l'un que era culpa seva, l'altra que també i aixi van passar fins que la campana va indicar l'entrada a les classes.

La casualitat va portar al Jaumet i a la Nuria a la mateixa classe i curs, tots dos començaven de nou a aquella escola i venien de pobles diferents.

Les primeres hores de classes van esser per fer coneixença dels mestres, professors i tutors i va arrivar l'hora del "recreo" o del pati, el Jaume i la Nuria que no coneixien ningú més ho van aprofitar per parlar i entre mosegada de l'entrepá anaven parlant i coincidint amb coses, al cap de mitja hora va torna a sonar la campana per entrar a classe de nou i la Nuria i en Jaumet van deixar la conversa i de nou a classe................

Capitol III

Després d'aquella classe en vinguerem moltes més, dia darrera dia el Jaume i la Nuria s'anavem avenint més, el Jaumet que ara ja era el Jaume per la Nuria, sentia quelcom d'especial per a ella, en canvi la Nuria el veia com un amic important però com un amic.
Passaren les setmanes i arrivaren les vacances de Nadal, el Jaume les passava amb la seva mare i una germana del seu pare que vivia sola ja que era soltera, la Nuria baixava a Barcelona a casa dels avis paterns que vivien al passeig de Grácia. El Jaume vivia sol amb la seva mare, el seu pare havia marxat feia 13 ó 14 anys a Australia i no havia tornat més, tant sols rebia uns diners de tant en tant i algún regal pel sant, l'aniversari i per Nadal, tot i aixi passaven els Nadals amb la tieta Ramona l'única familia del seu pare. La Nuria era filla del gerent d'una entitat d'estalvis que feia molts anys que estava destinat al poble veí, ella havia nascut a Barcelona però de ben petita havia pujat al poble i aqui a dalt s'havia criat, a la capital solsament i baixavent per dates senyalades i a les vacances d'estiu que solien anar a la platja.

Havia arrivat el dia 21 de Desembre, l'últim dia de curs d'aquell any, el Jaume i la Nuria es tenien de despedir i no sabien ben bé com fer-ho, es varen prometre que s'escriurien i pot-ser es telefonarien el dia de Nadal i per cap d'Any i aixi va quedar la cosa, dos petons i un adeu fins aviat va ser tot el que es van dir.

Els Nadals a casa del Jaume van ser com cada any, ells tres, la tieta Ramona que hi anava més que rés per no estar sola i sempre remugant contra son germá, la mare recordant el que no volia i la tieta l'hi recordava i el Jaumet que aquest any sols tenia un pensament i era per la Nuria.

A Barcelona la Nuria tenia uns Nadals més tradicionals, primer anaven a casa seva, al pis que els pares tenien prop de casa dels avis a Rambla Catalunya i després el dia de Nadal es reunien a casa del avis tots, ells, els tiets amb els cosins i les dones dels cosins i els fills dels cosins etc. i cel.lebraven el Nadal de tota la vida cantant nadales i menjant, bevent i rient. Per cap d'Any la Nuria també la passava amb els avis ja que els pares sortien a fer el cotilló a qualsevol dels bons hotels de Barcelona, en canvi el Jaumet no ho havia celebrat mai aixo del cap d'Any.

Durant aquest dies el Jaumet va escriure varies cartes a la Nuria i no va rebre cap contesta, aixo si per Nadal i d'hora al mati va rebre una trucada d'ell felicitant-els-hi les festes a tots, bé a ell i a s'ha mare, tantes coses que tenien en comú i tant diferentes festes que passaven.

Anaren passant els dies i aviat passá Cap d'Any, Reis i fou hora de torná a les classes........................................

Capitol IV

El curs es va reempendre i el reencontre entre la Nuria i el Jaume també, haviem passat pocs dies però aquest es varen notar, va esser diferent aquest cop una llarga abraçada va substituir aquells dos petons que també hi varen ser però molt mès calids, en aquell moment el Jaume l'hi va gosat dir a la Nuria i a cau d'orella un t'estimo, fluix i tremollos que no va saber si ella ho havia sentit, però al cap d'uns segons va sentir una veu cálida i ferma d'ella que l'hi contestava, jo també.

Junts i agafats de les mans varen empendre el camí cap a la classe esperant l'hora del pati per explicar-se coses, la Nuria havia llegit les cartes del Jaume on ja l'hi deia el que l'hi havia dit a cau d'orella........peró va fer com si no les hagues rebut per donar més misteria a la cosa.

Aquell dia va ser molt exitant, a l'hora del pati varen anar a seure a un racó, al igual que a l'hora del dinar i al final del dia semblava que no es podien deixar, a la Nuria quasi se li escapa el bus.

El dies van pasar aixi treballant molt en els estudis i fent un petit festeig quant podien que no era gaire sovint, els diumenges aprofitaven o bé per baixar el Jaume al poble de la Nuria o pujar ella al poble on hi havia l'escola per poder passar una estona junts.

Passaren els dies hi arrivar Setmana Santa, els pares de la Nuria tenien previst de marxar els dies de festa cap a la costa brava a Sant Antoni de Calonge on tenien uns amics que tenien un hotelet i aixi aprofitar els primers dies de sol de la temporada, la Nuria com es pot compendre no l'hi venia gens de gust aixi que ho varen parlar amb el Jaume i el Jaume l'hi va proposar que amb el vist i plau dels seus pares es quedes a casa seva amb la seva mare aquest dies i aixi podrien anar a fer excursions al bosc.

La Nuria ho va parlar amb els seus pares, els qual avans de dir que si varen pujar a coneixer la mare i el Jaume, un cop tots coneguts varen donar el consentiment i el dijous sant a la tarda varen acompanyar, avans de marxar ells, a la Nuria a casa del Jaume.
Immagineu-vos aquest parell amb cinc dies per ells sols les 24 hores del dia, era el millor regal que els hi podien fer. El Jaume dormia en una habitació d'un sol llit i al menjador hi havia un altell amb dues lliteres per si alguna vegada es quedaven amics del Jaumet, varen decidir que es quedarien alla a dalt el dos a fí de que la Nuria no es trobés extranya, el Jaume a dalt i la Nuria a baix, desde aquella alçada podien veure totes les muntanyes a través d'un finestral i a la vegada la mare els veia des de la sala d'estar del menjador on hi havia el televisor.

Un cop montat el "campament" varen sopar i s'en varen anar a dalt a parlar una mica i fer plans per l'endemá, avans de posar-se a dormir.

Els hi va costar molt de dormir, estaven neguitosos a la vegada que no es podien creure el que estaven vivint: dormien gairebé junts a casa del Jaume...............................

Capitol V

L'endemá els hi costá una mica despertar-se, ben bé no sabien ni on eren, la mare de Jaume ja els havia cridat una parell de cops pero ni cas.
A la fí es van aixecar, feia un dia radiant, varen esmorzar, una bona dutxa i varen decidir sortir d'excurssió al bosc, aquell bosc que el Jaumet es coneixia com si fos seu i que durant tants anys s'hi havia passejat.

En Jaumet es va deleitar explicant a la Nuria totes les aventures i desventures qua hi havia viscut mentres caminaven cap a la clariana on hi havia la cabana dels caçadors i que habia estat la segona casa i a la vegada l'escola d'en Jaumet.

Al arrivar a la clariana en Jaume va emetre una serie de sorolls amb els llavis el que va fer que una série d'animalons s'hi aconstesin com si del mateix Tarzan es tractes, els tenien tant sentits que no els havien oblidats, la cabana estava una mica descuidada, però a la ximeneia encara hi havia llenya per poder-hi fer una mica de foc, en Jaume es va encarregar d'encendre'l, de dintre el banc que a la vegada servia de guarda-coses el Jaume va treure una manta ben tancada a dintre d'una funda de plástic per protegir-la de l'humitat i amb ella va acotxar a la Nuria que notava el fred i l'humitat del bosc.
Una vegada instal.lats i solsament amb els sorolls caracteristics del bosc a l'exterior i el soroll del foc a l'interior el Jaume i la Nuria van començar una conversa que durá molt, d'aquesta conversa sols n'em pogut extreure que els dos a part de compartir moltes coses volien estudiar Biologia, amb tot aixo va arrivar l'hora de dinar, ja havien avisat a la mare del Jaume que dinarien a la cabana del bosc aixi que varen treure les provisions i varen menjar mentres parlaven, reien i alguna coseta més.

Avans de que es fes tart apagaren bé el foc de la cabana, guardaren la manta per una altra ocasió, ho netejaren tot i empregueren el cami cap a casa, de tornada el Jaume l'hi explicá a la Nuria les hores que s'havia passat a la cabana estudiant tot sol i observant els ocells, els arbres, les plantes i recollin bolets que la seva mare els hi feia a casa.

Passaren els dies de festa entre el bosc i alguna escapada al cinema del poble del costat, alla on anaven a classe, i arriva el dilluns, els pares de la Nuria a mitja tarda ja eren a casa del Jaume per recollir-la, ella ja tenia la motxilla feta, a pesar de que l'endemá es tornarien a veure tocaba de nou una despedida i aquest cop hi havia els pares de la Nuria i la mare del Jaume..............no cal dir que tant uns com la mare del Jaume s'en havien adonat que aqui passava quelcom més que un amor d'estiu o millor dit de primavera....

Capitol VI

Les classes continuaren i els dies anaren passant el Jaume i la Nuria seguient amb els seus plans de compartir la felicitat i altres coses, en poc temps arrivar el final de curs ambdós obteniren unes excelents notes i les desitjades vacances.
La Nuria com cada any anaven a passar 15 dies a Sant Antoni de Calonge al Hotel Rosamar dels amics dels seus pares, el Jaumet les vacances les passave al poble sense fer gairebé res, algún passeig amb bicicleta i les excursións al "seu" bosc amb el gos, el crim.
La Nuria marxava el 1er. d'Agost i no tornava fins el 25, ja que després de la platja es quedaven uns dies al pis de Barcelona, per tant encara tenien tot el Juliol per estar junts aqui a dalt.
Varen passar el mes de Juliol entre el poble del Jaume i el de la Nuria ja que alguns dies els pares d'ella convidaven al Jaume a passar un parell de dies amb ells i aixi també anavem normalitzant la rel.lació dels nois. Un dels dies la mare de la Nuria l'hi va demanar al Jaume, escolta Jaume ?, que t'ens banyador i roba per anar a la platja ? El Jaume l'hi va contestar que de banyador no pero que lo altre ho tenia de mirar, perqué? va demanar, doncs per si ens voldries acompanyar a la passar uns dies a la platja i aixi la Nuria no estaria sola.
Al Jaume s'el hi van encendre el ulls, es va posar vermell i va començar a tremolar, al final va dir, per mi sí però ho tinc de demanar a la mare.

Doncs bé l'hi va dir la mare de la Nuria en parlarem amb ella i si hi está d'acord baixarem a Barcelona per compar-te el que et fassi falta perque estiguis ben guapo a la platja.
Aquell fou un dels millors estius de la parelleta, platja, sopars romantics amb els pares es clar, passejades al vespre després de sopar amb un gelat als dits i de tant en tant un petó. Aquells 15 dies es varen fer curts, després encara quedaven els dies a Barcelona.

El Jaume es tornava boig amb tanta gent, tants cotxes, tantes botigues, ell que practicament no havia sortir del poble, els pares de la Nuria els hi varen ensenyar la Facultat de Biologia on estudiarian d'aqui a un any i varen estar fen plans, la mare de moment baixaria a passar temporades al pis de Barcelona on estarien allotjats els nois i el pare demanaria el trasl.lat a una oficina de la capital.
Un cop acabada la carrera dells dos ja mirarien que farien amb trovar feina, la familia paterna de la Nuria tenien molta influencia a Barcelona i facilment els hi podrien donar un bon cop de ma.

Poc a poc l'estiu s'acabava i setembre feia acte de presencia i amb el començava l'últim curs avans de fer la sel.lectivitat i cap a Barcelona a l'universitat de Biologiques.

Capitol VI

El curs que acabava de començar era una mica més dur que els altres, els nois varen tinguer de treballar fort, malgrat aixo tingueren temps de passar setmana santa a casa del Jaume, una part de l'estiu amb els pares de la Nuria a la platja i acabar el curs amb una molt bones notes.La sel.lectivitat la varen treure amb nota suficient com per poder escollir carrera i centre junts, doncs ja veus a la parella fent les maletes per anar cap a Barcelona i instal.lar-se al pis dels pares de la Nuria.
Varen tinguer de fer vint viatges a Barcelona, inscriures, comprar material, portar estris i roba personal i mil coses més, la mare de la Nuria ho organitzava tot, les habitacións on dormirien, la saleta d'estudi etc.

La mare del Jaumet es sentia una mica desplaçada per no poder participar en tot aquest moviment, fins que un dia la mare de la Nuria la va telefonar i la va convidar a baixar elles dues a Barcelona per veure el pis, ella hi va accedir molt contenta, de bon mati la mare de la Nuria la va pujar a buscar amb el cotxe i varen marxar cap a la capital, varen arrivar al pis, entre les dues ho varen acabar d'organitzar i després s'en varen anar a dinar al Rompeolas, després de dinar a veure botigues a Plaça Catalunya i Porta de l'Angel, la mare del Jaumet tampoc estava acostumada a la gran ciutat i va acabar una mica saturada.
Doncs poc a poc va acabar per arribar el gran dia, el dia que els nois marxaven a l'universitat a Barcelona per estudiar Biologiques, ja us podeu imaginar, a casa del Jaumet la mare i la tia Ramona fetes una mar de llagrimes esperant que la mare de la Nuria el vinguessin a buscar i donant-l'hi mil consells, al cap de poc arrivaren la Nuria i la mare, ara més plors, tots ploraven, més que rés d'alegria fins que el cotxe enfilar carretera avall, amb promeses de cartes, trucades telefoniques etc.etc.

En pocs dies els nois s'incorporaven a l'universitat i aqui els hi començava una nova etapa de la seva vida que els hi durará uns anys, de moment els hidesitgem molta sort, quant en tinguem més noticies ja us les anirem explicant..........................................................

P.D. De moment ho deixo aqui, pot-ser més endavant continui amb el Jaume i la Nuria.