LA DAMA DE BESALÚ
Fá uns anys uns amics que tenien una casa antiga a la Garrotxa molt a prop de Besalú em varen invitar a passar-hi uns dies, en aquella època jo estaba acabant d'escriure una novela i necessitava una mica de tranquilitat per poder fer un bon final que costava de sortir.
Segons em varen explicar l'inici de la casa datava del segle XIV de l'any 1300 aproximadament i que s'havia derruit i reconstruit al llarg dels temps, també me varen explicar que a la casa hi vivia una "fantasma" es a dir l'esperit d'una dama que va viure al segle XIV i va morir sobre l'any 1395 poc més o menys, resulta que la dama era una jove esposa, molt bella, d'un cavaller. Aquest fou mort quan estava a les ordres de Bernat IV de Cabrera i durant la guerra dels armanyaguesos el 1390 quan Besalú fou ataca per les companyes mercenàries de Joan III d'Armagnac.
La jove dama va sofrir tant la pèrdua del seu estimat espós que en pocs anys va morir de pena, segons sembla està enterrada no molt lluny de la casa en l'antiga capella, avui desapareguda, que formaba part del conjunt residencial.
Doncs bé un cop feta l'introducció de l'historia de la casa, us explicaré la meva estancia la qual va esser de lo més agradable, desprès de passar molts mesos tancat a l'estudi de la ciutat, s'agraeix molt una estada en una zona volcánica com la garrotxa amb el seu parc natural i com no la ciutat de Besalù conjunt historic-artistic nacional.
Al esser sols tres a la casa, per cert ben gran, em varen donar una habitació amplia, lluminosa i amb vistes als boscos on poder fer volar l'imaginació i escriure tranquilament, els dos primers dies passaren sensa pena ni gloria, bé si menjar, escriure una mica, llargues passejades pel bosc al final del dia amb la fresqueta ja que erem a ple mes de Juliol. La tertulia de la nit, tornar a escriure una mica i a dormir.
La tercera nit, jo els estius dormo amb pijama curt i a sobre el llit, vareig sentir passes a altes hores de la matinada, el terra era de fusta i el
matrimoni amics meus dormien a l'altre costat de la casa per lo que no vaig compendre dites passes.
Al cap d'una estona vaig notar com alguna cosa es posava al costat meu al llit, el perfum no era conegut, més aviat era un perfum d'herbes i alcohols, jo soc bastant peruc, vaig sentir unes mans ni fredes ni calentes, una tebior estranya que pasaven pel meu cos, unes galtes amb un dolç alé a la meva cara i un cos amb la mateixa tebior extranya a sobre meu, estava perdut en un món d'unes sensacións que mai havia sentit uns cabells llargs s'em van entrelligar entre les meves mans, aquesta "incomoditat" va durar al voltant de mitja hora, ni un sol só, ni una sola paraula tot en un silenci absolut, de sobte tot va tornar a la normalitat, vareig obrir el llum ni un rastre de llit rebregat ni de coixi fora de lloc, jo en la mateixa posició en que dormo habitual, tot de cop sento uns crits que ben bé no vaig saber d'on venien, crec que eren en catalá antic i penso que deien "Ha tornat el meu cavaller, per fi a tornat" i altre cop silencia absolut.
Varen passar algunes nits més, jo vaig marxar i quasi vaig oblidar el tema però passat el temps ho vareig comentar de nou amb els meus amics arran d'una altra visita i varen recordar els crits de dona i em van dir que mai més s'havia sentit cap soroll ni passes de la "fantasma", jo per la meva part vaig callar per no passar per boig.
