LA GAVINA.
Un dia una sem va parar a la barana de la terrassa i em va parlar, em va explicar les seves peripècies anant d’un lloc a l’altre i la facilitat en que menjava i bé, cosa que avui dia sols certs animals ho poden fer, al cap de molta estona de parlar de tot i de res em va dir que tenia que marxar que el seu viatge fins al niu era llarg i se l’hi faria fosc, jo abans de marxar l’hi vaig fer escoltar una canso de la Marina Rossell que es titula la Gavina, va marxar molt contenta i em va prometre que tornaria a veure’m, bon viatge gavina voladora...................
Oh, gavina voladora,
que volteges prop del mar,
i al pas del vent mar enfora
vas voltant fins arribar
a la platja solellada,
platja de dolços records,
on dia i nit hi fa estada
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don -li la besada
que li envio més fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que penso en ella
en tot moment.
Oh si igual que tu, gavina,
el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja
on tant dolç és recordar,
i veure la imatge bruna
amb un suau despertar,
de la nina que entre somnis
és tant grat d'acariciar.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada,
don -li la besada
que li envio més fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que penso en ella
en tot moment.
Tinc d’agrair a Frederic Sirés la seva col.laboració en l’ acabament d’aquest relat.
