DINARS FAMILIARS.
Tots sabem com son els dinars familiars, però ningú sap com poden acabar. Dexifrar amb anterioritat la manera de com acabará un dinar familiar es una qüestió d'imaginació.Tots començen amb alegria i alguns acaben amb tristor, malgrat que algúns començen amb tristor i acaben a bofetades.
En una ocasió vaig assistir-ne a un que els celebrava amb motiu de l'enterrament d'una persona, amb aquest motiu es varen poder reunir tots els germans, nebots, crec, de la difunta, per discutir l'herencia dels pares d'ells, doncs el dinar va ser com un concert del liceu va començar amb un tó solemne, per passar a un tó més alegre i acabar per dir-ho suaument com el rosari de l'aurora.
En altres i a raó d'un casament es va començar amb plors i es va acabar feliçment. Els de Nadal eren els més delicats es començaven amb alegria i molts cops s'acabaven treint els draps bruts de tot l'any.
Sovint s'acaben amb llargues discussións sobre politica o temes de vital importancia, sobre tot si entre els començals n'hi ha algún d'universitari, mentres un discuteixen la canalla juguen al ordinador i els més grans fans cops de cap a la taula.
Però els dinars familiars es continuen fent, son una tradició, molesta, però tradició. A vegades tens de fer cents de kilometres per reunirte
amb familiars que tant sols veus una vegada a l'any i que després no hi tornes a tenir contacte, si ens trucarém, ja vindreu a veurens, però tot queda aqui, fins l'any que vé, i aixi fins que els que els organitzen, que solen ser els avis o els més grans, son vius. Un cop aquest falten, adeu i fins l'any que vé, s'ha acabat per sempre. Amb lo bé que s'está sol a casa sense ningú que t'emprenyi....................................
