caminat un centenar de metres per estranys passadisos veig al final la llum del dia.
El passadis dona a unes escales que elles a la vegada donen a una rambla, sembla la rambla de la quietut, la gent passeja quasi en silenci i es parla en veu baixa, els nens caminen junt amb els pares, els cotxes pot-ser si que fan una mica de soroll. En una plaçeta un grup de nens juguent a bitlles i a cuc i a amagar.
Aprofito per donar un top per aquesta ciutat que em sona una mica estranya per la forma de vestir de la gent, pel tipus de cotxes, i per l'ambient en general, però la pau que desperta sembla no deixar-te marxar. En la mateixa rambla veiem la gent passejar i saludar-se els senyors aixecant-se el capell i les senyores amb un petit gest amb el cap, alguns es paren a parlar, aixo si amb veu
baixa, altres seuen a la gran quantitat de taules de les terrasses dels cafés, algúns els veus sortir i entrar de les esglèsies amb mantellina les senyores i amb el capell a les mans els senyors.
Per les parts laterals de la rambla circulen cotxes, no masses, algúns amb el "chofeur" davant i els senyors al darrera, algun tramvia de dos pisos fent sonar la campaneta i algún cotxe de cavalls amb els cascabells tocant. La gent respecta els semafors per travesar i els pocs vehicles els passos de vianants.
Tothom sembla estar alegre, el somriure es als llavis de la gent, salvat la senyora que demana a la porta de l'esglèsia, sembla la ciutat de l'alegria i la cordialitat, es respira educació i respecte els uns per els altres per tot arreu.
Després de passar-me unes hores veient aquesta delicia de ciutat on ja m'hauria quedat, em dirigeixo de nou a les escales on penso que em portarán de nou a la meva realitat, al començament d'aquestes m'espera un jove molt ben clenxat i polit i en regala un llibre, m'el miro per sobre: Promptuari d'Urbanitat, any 1933.
