Ho havia provat tot, havia tingut algún ensurt però fins llavors res greu.
Ja tenia una certa edat i per tant una experiencia però aquella nit quelcom va fallar, i el fatidic accident va arrivar, la gravetat de les ferides va fer que just el poguessin estabilitzar a peu de carretera i de seguida al hospital i al quirofan.
Tot va ser molt ràpit, pot-ser massa, i d'aqui que les coses no anessin bé, als pocs minuts de començar
l'intervenció el Joan ja no hi era, s'els hi havia escapat.
En aquells moments en Joan va obrir els ulls i es va veure a la taula del quirofan, rodejat de metges i infermeres, que intentaven a tots cops retornar-lo a la vida, també veia a la seva familia a la sala d'espera, angoixada i demanant-se el perqué els hi havia tocat a ells i sobre tot a en Joan amb l'experiencia que tenia.
Va veure passar la seva vida com llampecs, una llum profunda el cridava desde el fons d'un tunel negre i
al fina l'espera un home al que no podia veure la cara sentat darrera una gran taula en la que ell sols arrivaba
a la meitat, l'home l'hi parlava, en Joan no el sentia però l'entenia.
Al cap d'una estona tot va desapareixer de nou, i el Joan va sentir una veu que l'hi deia Joan despertat, despertat, i uns cops a les galtes, era una infermera de reanimació de la UCI que un cop passada l'operació l'intentava despertar.
Els metges s'en feien creus de passar a ser mort i amb unes lessións molt greus va passar a ser viu amb unes lessións menys greus i que amb una mica de temps i sort ni deixarán rastre.
Avui en Joan já retirat del món del motor dona gràcies a Déu per haver-li donar la segona oportunitat de tornar a neixer aquell més de juny de 1989
