Avui al mati m'ha passat quelcom extrany, m'he llevat he anat al bany m'he mirat al mirall i he sortit cap a la cuina amb una sensació rara, tot de cop m'he adonat de que el mirall el portava com posat, no fisicament ja que els altres no m'el veiem pero si com si fos invisible encara que jo el podia veureu tot que a la vegada mi podia veure reflectit, no em molestava per la visió normal, era com porta ulleres bi-focals, i aixi durant tot el dia, girava el cap a la dreta el mirall a la dreta, girava a l'esquerra el mirall a l'esquerra, la sensació al anant passant les hores s'ha normalitzat i inclús us diré una frivolitat, l'he fet servir per arreglar-me els cabells, el fotut ha sigut quant s'ha posat a ploure que s'omplia de gotes i el tenia d'anar netejant amb la má per veure clar i la gent aqui si m'han prés per sonat, sort que tenia el cotxe a la vora, l'he netejat amb un mocador de paper i cap a casa, al arrivar al vesprés he tornar al bany i tot sol s'ha tornar al seu lloc. Puc dir que avui he passat el dia acompanyat d'un mirall !!!!
Surto de casa al mati com cada dia, demano l'ascensor pel boto, espero cinc o deu segons i arriva, s'obre, pujo i marco el -1 que es el garatge, tot i de cop a través del mirall veig un home sense cap, ben arreglat, amb vestit blau marí, camisa blanca i corbata blau cel, pero sense cap, em saluda amb un bon dia i jo l'hi contesto amb el mateix, arrivem a la planta del parking i per educació el deixo sortir avans i em diu: No tú primer jo es que soc irreal, soc fruit de la teva ment, em dirigeixo cap al cotxe i puja al meu costat, surto del parking i em dirigeixo cap al despatx sense dir res ni un ni l'altre, però al arrivar al primer semafor, no em puc estar de demanar-li que fá al meu costat, i ell em respont al estil gallec amb una pregunta digue'm-ho tú que faig al teu costat ?, a les hores ha començat la discussió , jo no t'he demanat de que vinguessis amb mí, ni tant sols se qui ets, es clar com que vas sense identificar no sé ni qui ets!!, doncs jo tampoc tinc cap ganes de passejar-me amb un tarat com tú que em crida i m'insulta, em diu ell, a la fí i al cap es el teu subconscient el que m'ha fet apreixer, si penses que no hi soc pot-ser desapareixerer. Llavors es quant he parat el cotxe, he tancat els ulls un parell de minuts, he pensat en que no estava boig i al obrir els ulls de nou havia desaparegut.
