viernes, 12 de octubre de 2012

El noi de les rambles


Un cap vespre d'Agost passejant per les rambles barcelonines anava darrera d'un jove vestit amb tratjo de lli blanc, capell al estil Chevalier, bastó fí a la má dreta, polaines acabades d'emblanquinar, cigarreta anglesa amb broquet de nácar a la má esquerra la qual desprenia una olor que es barrejava amb la del fresc perfum francés que portava, per tot aixo vareig deduïr que devia pertanyer a una familia adinerada, aixi varem transcorrer alguns centenars de metres. De sobte va parar, es va girar, mirá a dreta i esquera, al davant i darrera, va ser llavors que l'hi vaig poder veure la cara, portava una hermilla a joc, camisa blanca i corbati color crema, pell clara i cabell ros amb bigoti estil daliniá, una cop vá observar que ningú el vigilava va entrar en un portal, era un burdell. Jo vaig seguir amb el meu passeig i no el vaig tornar a veure.
Vaig arrivar fins a plaça Catalunya, vaig comprar La Vanguardia i El Mundo Gráfico i vaig tornar cap a casa, a mig camí em vaig trovar amb un amic i varem parar una estona a fer un café a una de les terrasses de les rambles, al cap d'una estona el jove que havia vist avans va passar i es va seure a la taula del costat, aquest cop anava acompanyat d'una dama ja d'una certa edat i d'aparença estrangera, al menys entre ells parlaven amb alemany.
Al principi no en vaig fer massa cas de la conversa d'ells ja que jo estava inmers en la meva propia amb el meu amic, jo dominava l'alemany de l'época en que vaig estudiar en el col.legi alemany de Barcelona un parell de cursos, pero el suficient per anar agafant el fil d'una conversa. En breu el meu amic es va despedir i em vaig quedar sol i vaig poder seguir la conversa, primer parlaven de temes banals i culturals de Barcelona pero després es va anar desviant cap a l'herencia o testament del pare del noi, la dama era la segona esposa del seu pare, es a dir la seva madrastra i possiblement la seva amant, la que devia visitar en el burdell, devia ser la "Madame".
La conversa va anar pujant de tó l'herencia devia ser molt important pel que deient i pel que vaig poder entendre a ella l'hi va tocar practicament tot i evidenment el fill no hi estava d'accord, es van aixecar de mal humor i van marxar, ja era tart s'havia fet l'hora de sopar i vaig anar-m'hen cap a casa, l'endemá a la Vanguardia i en primera plana sortia que havien trovat una dona estragulada en un carreró prop de les rambles, per les dades que va publicar el rotatiu era la "Madame" d'un conegut burdell de les proximitats i que podia ser una revenja d'un client insatisfet. Crec que la cosa no anava per aqui...................................
Barcelona, 18 d'Agost del 1912.

No hay comentarios:

Publicar un comentario